Rewrite this blog content in spanish and maintain the HTML tags, In the new generated content for a blog, you should introduce or rewrite subtitles preceding the paragraphs, giving them a hierarchical «headings» structure. Do not create paragraphs with isolated words. Never create a final conclusion to conclude the post, but encourage the reader to share the article or provide their opinion in the comments,, now rewrite this content in other words; Ara fa un segle de la revolució del transport urbà de GandiaFamília Fuster Caracuel Corrien els primers anys de la dècada dels vint quan Barcelona celebrava el II Saló de l’Automòbil (1922), era el segon esdeveniment d’aquestes característiques, després de l’organitzat l’any 1919. Tots dos van tenir un enorme èxit del qual es va fer ressò tot el país. Els models d’automòbils exposats trencaven clarament amb l’estètica i la mecànica dels primers cotxes que havien circulat des de començaments de 1900. L’atractiu de la velocitat era indubtable. Només uns anys abans, en 1918, Alfons XIII havia aprovat el primer reglament per a la circulació de vehicles de motor per les vies públiques d’Espanya. També a Gandia es viuria en els següents anys una gran transformació. La tartana havia donat pas al gremi del taxi, completant el relleu tecnològic iniciat a les acaballes del segle XIX. El pas següent va portar l’aparició dels grans vehicles disposats a rodar per les carreteres transportant qualsevol mercaderia i de persones. No obstat això, i malgrat la presència dels revolucionaris automòbils, l’ús dels carruatges de sang encara perduraria prop d’un lustre més. Gandia era en el record de la seua gent «un continu fluir de tartanes», ja que, «podia observar-se el seu deambular per pràcticament tota la ciutat», explica Saro Canet Almiñana, besnet del patriarca Caracuel. Quan en 1920 van aparèixer els vehicles a la ciutat, es crearia el gremi dels taxis, gràcies a l’impuls dels joves fills de les famílies tartaneres, que van emprendre la modernització de l’ofici familiar. Durant aqueix primer període, la convivència dels dos models serà habitual als nostres carrers. Entre 1930 i 1931 el cens local dels carruatges de tracció animal va registrar el volum més gran de la seua història, més de 600 llicències, entre tartanes i carros. També la matriculació d’automòbils havia crescut a la ciutat. En 1927 comptava amb més de 190 vehicles a motor. El 1926 grans poblacions del país havien pres la decisió d’eliminar la circulació dels tramvies dels seus centres antics, substituint-los per moderns autobusos, mentre a la nostra ciutat taxis i vehicles pesants per al transport de productes i viatgers farien la seua aparició de manera simultània. Durant els primers anys de 1920, la ciutat es va veure submergida en l’enrenou de la transformació que la velocitat i el soroll dels motors ocasionaven. Amb aquest ambient de canvis i transformacions no era estrany que irrompera el caràcter emprenedor de la seua gent, i, «llavors, amb un pla més ambiciós», relata el veterinari Enric Colomer, en el seu llibre Fulles seques, «un grup de persones, tartaners la majoria d’ells, formaren una societat per donar una continuació del servei que feien les tartanes, però canviant les tartanes per autobusos. Els mateixos socis eren els xofers i els cobradors». El ram de la tartana que va arrancar oficialment en1888 anava a viure ara la seua transformació més profunda. Les famílies oficiants van experimentar el canvi generacional, que es convertirà en el detonant perquè els seus successors incorporen els moderns models de transport, constituint el gremi de taxis i visionant la necessitat de dotar la ciutat i el seu port del transport urbà consegüent. Els tartaners del Grau, emprenedors afins als temps que corrien, van fer valdre la seua visió de negoci i van crear la primera línia d’autobusos de la ciutat, La Marina Gandiense, convertint-se en pioners de la nostra recent història. La Marina dels tartaners del Grau L’impacte que experimentava aquest sector a tot el país es va estendre ràpidament. Moltes de les diferents empreses que anaven apareixent al nostre entorn van sorgir de la iniciativa dels clans familiars locals o forans i van decidir operar també des de Gandia. De les primeres, en 1910, La Alcoyana seria qui iniciaria el seu servei regular. A partir del 1918 ho farà La Amistad de Pego. Però serà a partir de 1920, i en un curt però intens període d’aventures empresarials, quan la Safor veurà néixer a la resta de companyies: La Unión de Benisa (1924), El Zurdo (1926), La Gandiense (1928), La Simatense (1929) ), La Paloma Gandiense (1930), o també, Fomento La Amistad de Piles. A la nostra ciutat, tal com avançava Enric Colomer, i obeint al pla impulsat per les famílies tartaneres; Canet Caracuel, Matoses Patral, Timoner Xepa, Pascual Vicens, Fuster Cabanilles, etc, es crea La Marina Gandiense al voltant de l’any 1927. A l’imaginari de les famílies Fuster Cabanilles i Canet Cháfer Caracuel, tant la matriarca Bienvenida Cabanilles Chulia (mare de Pequineli), com Baltasar Canet García Caracuel, tingueren un paper important en la seua arrancada. Tots dos, expliquen, posseïen un fort caràcter emprenedor, especialment Baltasar (Saro) Canet, dotat del consegüent esperit empresarial que el portaria a exercir com a líder aglutinador del projecte. Per la seua banda, Bienvenida Cabanilles, després de veure els canvis que Barcelona vivia al sector, on va haver de traslladar-se, anys abans, a la recerca de treball, es convertirà en la més fervent impulsora, estimulant als seus fills perquè feren partíceps de la idea de crear una línia de viatgers local a la resta de famílies tartaneres. A aquestes primeres famílies s’afegiran altres tartaners del col·lectiu local, així com familiars d’aquests que van decidir apostar pel projecte: Lorente Ferrandis, Pascual Cerdá, Morant Campos, Català López, Niño Alemany i Bañuls Martí, Paloma, també formaran part del llistat inicial. La majoria d’aquestes nissagues familiars són les mateixes que havien instaurat amb èxit el col·lectiu de taxis i optaven ara per continuar diversificant el seu negoci i assegurar així el seu futur: «una encaixada de mans, al més pur estil joint venture va segellar aquesta nova aventura», segons afirma el metge Fabián Todolí, fill d’un dels socis que van succeir als inicials de l’etapa fundacional. Anys 30. Autobús de la Marina Gandiense. A l’esquerra, Francisco Fuster Cabanilles, soci fundador No superaven la dotzena de famílies les que van iniciar l’aventura, prenent com a model la línia d’autobusos creada recentment a la ciutat de Tenerife, on els seus autobusos es van anomenar Guaguas, ací en canvi se’ls coneixeria per Marines. La plantilla va quedar formada amb els mateixos socis del projecte i els seus familiars. Mentre uns actuaven com a xofers i s’ocupaven del manteniment, uns altres ho feien com a cobradors. Només durant l’estiu, davant la gran afluència de turistes, incrementaven tant la plantilla com els horaris i el recorregut dels autobusos. El seu primer gerent seria Pascual Vicens Vives, i la seu es trobava al carrer Magistrat Català. Les primeres quatre Marines, comprades de segona mà entre 1927 i 1930 funcionaven a gasogen i eren de la marca Chevrolet. «Pintades de color roig i amb una ratlla blanca transversal», com recorda, José Fuster Piera, fill de Francisco Fuster i nebot de Pequineli, «se les coneixeria també popularment com les Cantinflas, perquè aquells models eren els que apareixien a les pel·lícules mudes de l’època. Els següents anys i fins al 1936 van ser de creixement. L’empresa adquirirà molt prompte dos vehicles Ford (un menut i un segon de deu rodes), més un Blitz alemany, però quan va esclatar la guerra l’empresa que comptava amb huit autobusos va haver de suspendre el servei, en patir la requisa dels vehicles per part de l’autoritat local del moment. Als taxistes, en canvi, se’ls va assignar la tasca d’exercir com a vehicles sanitaris dependents de Creu Roja per al trasllat dels ferits que arribaven a la ciutat des del front. Finalitzat el conflicte, i una vegada reestablerta la normalitat, la Marina Gandiense continuaria la seua activitat, adquirint altres vehicles i ampliant la seua trajectòria fins a la població del Real. El període fundacional duraria oficiosament fins a 1950, any en què es constituirà davant notari amb un capital social de 200.000 pessetes. Havien passat vint-i-tres anys des de la seua aparició. Amb la constitució canviaran també alguns dels accionistes inicials que, prèviament, en 1948, havien venut la seua part a dues noves famílies que havien decidit unir-se al projecte; la família Llobet Martí, coneixedora…
La Generalitat incluirá la CV-60 en el Protocolo de Infraestructuras de Gandia