Federico García Lorca, la veu que no s’apaga
La matinada del 18 al 19 d’agost de 1936 va ser assassinat d’una manera vil i covarda Federico García Lorca per un escamot integrat per militants dels partits feixistes Falange i Confederación Española de las Derechas Autónomas (CEDA). El poeta va ser detingut per ordre de l’autoproclamat governador civil de Granada, el colpista José Valdés Guzmán, a causa de la delació de l’antic diputat ultra de la CEDA Ramón Ruiz Alonso.
García Lorca va ser acusat d’actuar com a “espia dels russos, estar en contacte amb aquests per ràdio, haver estat secretari de Fernando de los Ríos i ser homosexual”, tal com explica l’hispanista irlandés Ian Gibson. Malgrat els esforços del poeta Luis Rosales i el compositor Manuel de Falla per salvar-li la vida, el més famós representant del la Generació del 27 va ser afusellat en la carretera entre Víznar i Alfacar (Granada), i enterrat en una fossa comuna anònima junt amb al mestre d’escola Dióscoro Galindo González i els banderillers anarquistes Francisco Galadí Melgar i Joaquín Arcollas Cabezas. S’ha intentat localitzar la fossa on va ser enterrat, però després de diverses excavacions, no s’han aconseguit trobar, fins ara, les restes del genial escriptor.
Per a Gibson, Federico García Lorca és un símbol universal dels desapareguts i afirma que destaca per la seua immensa obra, però també per la seua “obsessió per la injustícia social, el seu antifeixisme públic i notori […] i el seu compromís amb el programa cultural de la República”.
L’Ajuntament de Simat vol retre tribut al literat andalús, i amb ell, a totes les persones assassinades, desaparegudes i enterrades en fosses comunes per la dictadura franquista, de les quals Federico García Lorca s’ereigeix en símbol viu i permanent. El cantant nord-americà Leonard Cohen va declarar: “No entenc com Espanya no ha excavat amb les seues mans tot el camp de Granada per a recuperar el cos del seu poeta, ni entenc un país que no haja fet un castic històric als seus assassins».
“Tardarà molt de temps a nàixer, si és que naix,
un andalús tan clar, tan ric d’aventura.
Jo cante la seua elegància amb paraules que gemeguen
i recorde una brisa trista pels olivars”.
Tot i que aquests versos formen part de les elegies reunides sota el títol «Llanto por Ignacio Sánchez Mejías», està clar que, passat el temps, podríem hui dia haver-los adreçat al mateix autor. Uns versos d’aquest poemari i d’altres, d’un profund i intens lirisme, han estat musicats per vora 3.000 intèrprets i compositors de 62 països de tot tipus de gènere (pop, rock, jazz, flamenco, folk, música simfònica, lírica, polifonia, etc.), com ben bé constata el pedagog i investigador Fernando González Lucini en el llibre «Universo musical en la obra poética de Federico García Lorca». Entre els cantants dels seus poemes cal destacar Chavela Vargas, Leonard Cohen, Camarón de la Isla, Joan Baez, Carlos Cano, el trio de jazz Diva Dams, Paco Ibáñez, Fito Páez, Josephine Foster, Paco de Lucía, Serrat, José Feliciano, Yannick Jamin, Marea…
Alcalde de Simat de la Valldigna
