Mai és tard per aprendre
Unes 15 alumnes acudeixen cada dimarts al «Taller de Memòria» que s’organitza a Simat
Deia Albert Einstein que «l’art suprem del mestre consisteix en despertar la motivació, el goig de l’expressió creativa i del coneixement». Això, sense dubte, és el que ha aconseguit la professora Sandra Souto amb el «Taller de Memòria», organitzat per l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i el Centre de Desenvolupament Rural de la Safor.
Asunción, veïna de Simat, complirà 95 anys en els pròxims mesos i, gràcies a este taller, no sols s’ha ensenyat a escriure i llegir, sinó que és capaç de sumar, comentar temes d’actualitat o memoritzar algunes dades.
Com cada dimarts, a les 9:30 h, Asunción i un grup d’unes quinze alumnes acudeixen a la segona planta de la Casa de la Cultura per participar en esta activitat, que es realitza fins les 11:00 h, on elles, totes dones, són les protagonistes.
Quan entren a l’aula, la primera activitat es basa en realitzar alguns exercicis que els permeten ubicar-se en el temps i l’espai, com per exemple, marcar la data en el calendari o expressar el temps que fa. A continuació, Sandra els demana que expliquen algunes notícies, tant d’àmbit local, nacional o internacional que hagen ocorregut al llarg de la setmana.
«Este dissabte vaig vore per televisió la presentació de la Fallera Major de València», explica una de les alumnes. «No és la presentació, sinó l’exaltació», li corregeix una altra companya. Amb este exemple, Sandra posa de manifest la importància d’emprar les paraules exactes a l’hora de relacionar-se, un dels exercicis del taller.
Però esta no és la única notícia que es comenta, ja que les alumnes també mostren el seu interés per l’actualitat esportiva i els fenòmens meteorològics que han succeït durant els últims dies.
Una vegada recollides totes les notícies, les alumnes realitzen algunes fitxes, on es treballen l’escriptura, la memòria immediata, les matemàtiques, la legislació, la cultura, el patrimoni o la geografia de manera transversal.
Entre activitat i activitat, també hi ha temps per a fer bromes i riure. En el rostre de les alumnes es pot comprovar la felicitat que els aporta este taller, on se senten realitzades. «Es pot observar que s’ho passen d’allò més be, encara que, de vegades, em fan patir», comenta la professora amb un somriure.
Però, com recalca Sandra, el més important d’este taller és fomentar la col·laboració entre alumnes, per la qual cosa són elles les que, moltes vegades, expliquen les activitats a les seues companyes. «L’objectiu és que les alumnes es relacionen entre elles, se socialitzen i puguen parlar de qualsevol tema sense tabú», recorda la professora.
Malgrat que la majoria d’elles tenen més de 60 anys, han sabut adaptar-se als nous canvis. Per a elles, rés és impossible. Per això, han incorporat la perspectiva de gènere a les seues classes i són capaces de detectar qualsevol desigualtat. «Les dones sempre hem estat en casa però hem dit ¡Basta!», denuncia una d’elles.
Són les 11:00 h i és moment d’acabar el taller fins la pròxima setmana. Totes elles marxen amb un gran somriure al rostre i agraeixen a Sandra la classe que els ha impartit. «Elles aprenen però a mi també m’aporten molt», conclou.
