Viure sense les noves tecnologies
L’escriptor Tom Clancy deia que la tecnologia sols és una eina i la gent utilitza les eines per millorar la seua vida. Des que es va declarar l’estat d’alarma el passat 14 de març de 2020 al territori espanyol, la ciutadania va haver de canviar completament la seua vida substituint el carrer per la casa. No obstant, les noves tecnologies de la informació i la comunicació han permés que la societat estiga interconnectada i puga sentir prop aquelles persones que no estan al seu costat.
Però no totes les persones tenen al seu abast estes eines i moltes, sobretot gent major, sols obtenen la informació a través de la televisió o parlant amb els seus familiars pel telèfon fix. “No puc vore la televisió perquè apareixen moltes morts i patisc molt per les famílies que estan passant esta situació i per la gent major, però jo no tinc por”, explica Emilia Donet, veïna de Simat de la Valldigna. Ella denuncia que “ho repeteixen moltes vegades i intente mirar la tele per distraure’m, però no puc”.
No obstant, esta veïna explica que està vivint la situació “prou bé”, ja que acudeix tres dies a la setmana una dona per ajudar-li a fer la compra i estar amb ella. A més, la seua filla i els seus néts li criden tots els dies. “Parle també amb les veïnes del carrer que em criden per telèfon”, afirma Emilia.
Ella reconeix que sempre ha sigut “poc eixidora”, però troba a faltar el taller de la memòria al que anava totes les setmanes. “La professora del taller ens crida totes les setmanes per vore com estem, ens transmet calma i ens envia algunes activitats”, explica. “Quan passe tot, m’agradaria tornar al taller”, assenyala
Però el que més desitja Emilia és “poder abraçar als meus néts perquè els trobe a faltar, tot i que he estat separada molts anys de la meua família perquè he viscut a Alemanya i Corbera, però ara és diferent perquè no sóc jove i no tinc cap distracció”.
Asunción Oltra tampoc ix de casa des que es va declarar l’estat d’alarma, ja que és la seua filla qui s’encarrega de portar-li la compra. Malgrat això, ella es troba “prou animada”, però afirma que “no li agradaria que ningú estiguera passant eixa malaltia”.
Estos dies es desperta més tard, es fa el desdejuni i prepara el dinar. Per les vesprades, camina un poc per sa casa, escolta les notícies i parla amb els seus familiars i amigues. Ella creu que la situació millorarà prompte i, quan tot passe, també desitja tornar al taller amb les seues companyes i eixir a passejar.
Lola Aguilar també anava totes les setmanes al taller fins que es va declarar l’estat d’alarma. Reconeix que “et canvia la vida quan el decreten, però canvies el xip i crees una rutina en casa”. Ella pateix bronquitis i, per això, la seua filla i el seu gendre, que són els que li fan la compra, no entren a sa casa. “Em donen les bosses des del carrer i van amb molta precaució”, recalca.
Ella intenta distraure’s durant el dia llegint revistes, parlant amb les amigues, veïnes o familiars i fent encreuats i, a més, reconeix que es gita prou tart mirant la televisió. “M’interessa vore les denuncies que posen tots els dies per no complir l’estat d’alarma, ja que no entenc com hi ha gent que ix amb tot el que està passant”, denuncia. A més, creu que “haurem de passar tot el mes a casa, però la cosa va millorant i hi ha moltes altes ja”.
Malgrat que no està atemorida per la situació, assenyala que “quan em diguen que puc eixir al carrer, no ho faré immediatament”. Però, té clar que el primer que farà serà agarrar el carro de la compra i anar a passejar. “Per casa procure moure’m però no és el mateix”, explica.
Per a elles, el confinament tampoc és fàcil, ja que troben a faltar als seus familiars i amics i sols tenen un telèfon fix per comunicar-se amb ells però reconeixen que la gent que està a l’hospital ho està passant pitjor i per ells s’han de quedar a casa.
