La recollida selectiva i la gestió del residu tèxtil han permès recuperar més de 5 tones a Xeraco durant el primer semestre d’enguany per part d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, l’equivalent a 22.300 peces de roba. El 90% tindran una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, dos elements claus per a l’economia circular i la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat (ocupació verda). A més, aquesta gestió del residu tèxtil hi ha evitat l’emissió de 33 tones de CO2.
L’entitat sense ànim de lucre n’hi ha recuperat 5.516 kg de gener a juny. El residu tèxtil (la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen) es diposita en els contenidors de fàcil accés, que es buiden periòdicament per a garantir-ne un bon servei.
La Guardia Civil detiene a tres hombre implicados en siete robos en domicilios de XeracoLes 22.300 peces de roba recuperades són emmagatzemades inicialment a la planta de transferència que Humana té a Torrent (València) i posteriorment es classifiquen a la planta de preparació per a la reutilització que té a l’Ametlla del Vallès (Barcelona). “El primer objectiu sempre és la reutilització perquè la peça més sostenible és la que ja s’ha fabricat i no té més costos ni impacte de producció; després, el reciclatge; per últim, quan no hi queda més remei, la valorització energètica o enviar-lo a l’abocador”, afirma Rafael Mas, director de Projectes i Relacions Externes d’Humana.
“Agraïm de tot cor les donacions de la ciutadania, tanmateix encara queda molt camí per a recórrer”, afegeix Rafael Mas, “cada ciutadà es desfà anualment d’entre 20 i 30 kg de tèxtil, però en els municipis amb recollida selectiva no s’aconsegueixen els 5 kg de mitjana”.
Gandia recibe la élite del ciclismo femenino en la III Semana CiclistaA Espanya es genera anualment més d’un milió de tones de residus tèxtils; desgraciadament, només se’n recull una mica més d’un 10%. La resta es llença en altres fraccions i acaba finalment en un abocador. “La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: gairebé el 60% se’n pot reutilitzar i el 32%, reciclar. Per això és important que es dipositi en un contenidor de roba, perquè gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat sinó a la brossa”, asseguren des d’Humana.
Beneficis ambientals i socials
Període d’informació pública de la relació de meses i locals electorals. Termini del 12 al 17 de març.La reutilització del tèxtil contribueix a lluita contra el canvi climàtic: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’hi evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les més de 5 tones recuperades a Xeraco per Humana han evitat l’emissió de 33 tones de CO2.
A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: la creació d’ocupació verda. Humana genera un lloc de treball per cada 30 tones de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen principalment als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Són projectes centrats en la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres.
La destinació de la roba usada
La principal destinació de la roba dipositada en els contenidors és la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès i una petita part es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:
El 59% es destina a la reutilització: el 17% mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana i el 42% s’exporta, principalment a l’Àfrica per a comercialitzar-la, fer accessible la roba als països menys desenvolupats i generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.El 32% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.L’1% són residus que es destinen a valorització energètica.El 6% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.